|
Hi ha 16 articles que contenen «separar-se»
|
Aquesta versió del diccionari de sinònims incorpora la nova normativa ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans des del 30 d'agost de 2017.
| allunyar-se
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
1. anar-se’n, marxar, partir, fugir, absentar-se.
2. desviar-se, derivar, separar-se, divergir. |
|
|
| bifurcar-se
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
dividir-se, separar-se, entreforcar-se. |
|
|
| departir-se
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
separar-se, apartar-se, allunyar-se. |
|
|
| derivar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
1. desviar-se, apartar-se, sortir, anar-se’n, allunyar-se, separar-se.
2. provenir, originar-se, causar, produir-se, dimanar, procedir, néixer, arrencar, sortir, sorgir.
3. desencaminar, distreure, desviar, apartar. |
|
|
| desafeccionar-se
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
enemistar-se, separar-se, desamorar-se, desamigar-se, desamistançar-se, renyir. |
|
|
| desamorar-se
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
desafeccionar-se, desamigar-se, desamistançar-se, separar-se, renyir. |
|
|
| desaplegar-se
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
separar-se, desaparellar-se, despariar-se, desapariar-se. |
|
|
| desavenir-se
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
separar-se, discrepar, dissentir, desacordar, discordar, renyir. |
|
|
| desertar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
abandonar, fugir, escapar-se, deixar, desemparar, trair, separar-se. |
|
|
| desrengar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
desertar, abandonar, fugir, deixar, separar-se. |
|
|
| desunir-se
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
barallar-se, renyir, separar-se, enemistar-se. |
|
|
| divergir
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
1. separar-se, allunyar-se, derivar, distanciar-se, desviar-se.
2. diferir, dissentir, discrepar, discordar, desavenir-se. |
|
|
| repudiar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
1. rebutjar, refusar, renunciar.
2. divorciar-se, separar-se. |
|
|
| rompre
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
1. trencar, dividir, partir, destruir, fragmentar, fraccionar, esberlar, esquerdar, esmicolar, destrossar, trossejar, esbocinar.
2. llaurar, artigar, eixarmar, desglevar.
3. interrompre, violar, deturar, renyir, separar-se.
4. posar-se, començar. |
|
|
| separar-se
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
1. dividir-se, divergir, desavenir-se, rompre, trencar, renyir.
2. divorciar-se, repudiar. |
|
|
| trencar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
1. rompre, esberlar, esqueixar, badar, fragmentar, fracturar, petar, fendre, fendir, obrir, esquerdar, partir, esmicolar, esbocinar, trinxar, esbotzar, esclafar, esclofollar, desfer, trossejar, destrossar, destruir, especejar, rebentar, fer malbé, malmetre, espatllar, desballestar, esgavellar.
2. renyir, separar-se.
3. interrompre, tallar, parar, aturar, deturar.
4. girar, torçar, tombar, virar. |
|
|
|
