Consulta general Conté Comença per Acaba en Consulta per funció sintàctica Funció una altra funció adjectiva nominal pronominal determinant quantificadora verbal adverbial conjuntiva prepositiva interjectiva oracional paremial formulària      Hi ha 6 articles que contenen «insolentar-se»

Aquesta versió del diccionari de sinònims incorpora la nova normativa ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans des del 30 d'agost de 2017. alçurar-se  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT enfurir-se, altivar-se, rebel·lar-se, avalotar-se, insolentar-se, engallar-se, alçar-se, sublevar-se, sollevar-se. atrevir-se  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT gosar, arriscar-se, decidir-se, determinar-se, aventurar-se, llançar-se, insolentar-se, descarar-se. descarar-se  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT atrevir-se, insolentar-se, desvergonyir-se. desvergonyir-se  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT atrevir-se, insolentar-se, descarar-se. gosar 1  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT 1. atrevir-se, arriscar-se, decidir-se, determinar-se, aventurar-se, llançar-se. 2. insolentar-se, descarar-se. insolentar-se  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT descarar-se, atrevir-se, desbocar-se, descordar-se, descompondre’s.