|
Es mostren els articles 701 a 720
d’un total de 1611 que contenen «bi»
|
Aquesta versió del diccionari de sinònims incorpora la nova normativa ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans des del 30 d'agost de 2017.
| entrellucar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
entreveure, albirar, distingir, entrelluscar. |
|
|
| entrelluscar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
entrellucar, entreveure, albirar, distingir. |
|
|
| entreveure
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
albirar, entrellucar, entrelluscar, entrelluir, percebre, distingir. |
|
|
| entroncament
m.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
unió, enllaç, bifurcació, cruïlla, enforcall. |
|
|
| enuig
m.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
1. contrarietat, enrabiada, irritació, disgust, emprenyada, enquimerament, encoleriment.
2. molèstia, fatic. |
|
|
| enutjar-se
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
enfadar-se, aïrar-se, encrespar-se, enfurismar-se, enfutismar-se, enfellonir-se, encolerir-se, enfurir-se, enrabiar-se, irritar-se, emprenyar-se, irèixer-se, indignar-se, disgustar-se, enfuriar-se, enquimerar-se. |
|
|
| envaniment
m.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
enorgulliment, ensuperbiment, presumpció, infatuació, altivesa. |
|
|
| envanir
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
infatuar, ensuperbir, enorgullir, enorgullar. |
|
|
| envanir-se
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
enorgullir-se, presumir, altivar-se, ensuperbir-se, creure’s, estirar-se, entonar-se, engallir-se, engallar-se, créixer, infatuar-se, ufanar-se, ufanejar, vanar-se, gloriejar-se, gloriar-se, vanagloriar-se, vanagloriejar-se. |
|
|
| episcopal
adj.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
bisbal, diocesà. |
|
bisbal, diocesana.
|
| episcopat
m.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
bisbat, mitra. |
|
|
| equabilitat
f.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
uniformitat. |
|
|
| equilibri
m.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
harmonia, proporció, estabilitat, igualtat, ponderació, contrapès, compensació, equanimitat. |
|
|
| equipar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
abastar, proveir, subministrar, fornir, aparellar, abillar, guarnir, arrear, apariar, dotar. |
|
|
| equívoc
1|
equívoca
adj.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
1. ambigu, vague, imprecís, inconcret, indeterminat, obscur.
2. dubtós, sospitós, suspecte. |
|
1. ambígua, vaga, imprecisa, inconcreta, indeterminada, obscura.
2. dubtosa, sospitosa, suspecta.
|
| equívoc
2
m.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
malentès, error, ambigüitat, vaguetat, ambages, evasiva, circumloqui. |
|
|
| eremita
m. i f.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
ermità, cenobita, anacoreta, solitari. |
|
ermitana, cenobita, anacoreta, solitària.
|
| eremític
|
eremítica
adj.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
cenobític. |
|
cenobítica.
|
| erm
1|
erma
adj.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
1. desert, abandonat, deshabitat, solitari, inhabitat, desolat, despoblat.
2. inculte, estèril, pelat. |
|
1. deserta, abandonada, deshabitada, solitària, inhabitada, desolada, despoblada.
2. inculta, estèril, pelada.
|
| ermità
|
ermitana
m. i f.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
1. eremita, cenobita, anacoreta, solitari.
2. guardià. |
|
1. eremita, cenobita, anacoreta, solitària.
2. guardiana.
|
Es mostren els articles 701 a 720
d’un total de 1611 que contenen «bi»
|
