Consulta general Conté Comença per Acaba en Consulta per funció sintàctica Funció una altra funció adjectiva nominal pronominal determinant quantificadora verbal adverbial conjuntiva prepositiva interjectiva oracional paremial formulària       Es mostren els articles 121 a 140 d’un total de 336 que contenen «van» Primers Anteriors Següents Darrers

Aquesta versió del diccionari de sinònims incorpora la nova normativa ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans des del 30 d'agost de 2017. engalvanir  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT emmandrir, endropir, engandulir, ensopir, emperesir, empoltronir. engandulir  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT endropir, emmandrir, ensopir, emperesir, empoltronir, engallofir, engalvanir. engavanyament  m.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT destorb, nosa, embaràs, molèstia. engavanyar  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT destorbar, dificultar, molestar, fer nosa. enorgulliment  m.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT ensuperbiment, presumpció, envaniment, infatuació, altivesa, enorgullament. enorgullir  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT enorgullar, ensuperbir, envanir, infatuar. enorgullir-se  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT presumir, altivar-se, ensuperbir-se, creure’s, estirar-se, entonar-se, engallir-se, engallar-se, créixer, infatuar-se, ufanar-se, ufanejar, envanir-se, vanar-se, gloriejar-se. ensuperbiment  m.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT enorgulliment, presumpció, envaniment, infatuació. ensuperbir  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT enorgullir, enorgullar, envanir, infatuar. entonament  m.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT altivesa, supèrbia, arrogància, desdeny, orgull, urc, èmfasi, envaniment. entonat | entonada  adj.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT altiu, superbiós, estirat, tibat, cregut, presumit, fatu, arrogant, vanitós, presumptuós. altiva, superbiosa, estirada, tibada, creguda, presumida, fàtua, arrogant, vanitosa, presumptuosa. envaniment  m.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT enorgulliment, ensuperbiment, presumpció, infatuació, altivesa. envanir  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT infatuar, ensuperbir, enorgullir, enorgullar. envanir-se  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT enorgullir-se, presumir, altivar-se, ensuperbir-se, creure’s, estirar-se, entonar-se, engallir-se, engallar-se, créixer, infatuar-se, ufanar-se, ufanejar, vanar-se, gloriejar-se, gloriar-se, vanagloriar-se, vanagloriejar-se. escometre  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT 1. atacar, agredir, envestir, assaltar, combatre, avançar, irrompre, arremetre, ferir. 2. sortir a l’encontre, emprendre-les. 3. iniciar, començar, emprendre, atacar. escrivà | escrivana  m. i f.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT amanuense, actuari, notari, memorialista, copista, escrivent. amanuense, actuària, notària, memorialista, copista, escriventa. escrivania  f.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT oficina, despatx. escrivent | escriventa  m. i f.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT oficinista, administratiu, escrivà, amanuense, secretari, copista, pixatinters. oficinista, administrativa, escrivana, amanuense, secretària, copista, pixatinters. esfumar  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT atenuar, esvanir, dissipar. esfumar-se  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT atenuar-se, desaparèixer, esvanir-se, dissipar-se, diluir-se.   Es mostren els articles 121 a 140 d’un total de 336 que contenen «van» Primers Anteriors Següents Darrers