Es mostren els articles 1021 a 1040 d’un total de 3326 que contenen «car»
|
Aquesta versió del diccionari de sinònims incorpora la nova normativa ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans des del 30 d'agost de 2017.
denunciar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
1. declarar, notificar, anunciar, fer públic, publicar, fer saber. 2. delatar, acusar, inculpar, imputar, recriminar, retreure, incriminar, demandar. |
|
|
deposar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
1. posar, deixar, dipositar, amollar. 2. sedimentar-se. 3. defecar, buidar, cagar, evacuar, fer de cos. 4. rendir-se, retre’s, cedir, lliurar-se, claudicar. 5. declarar, al·legar. 6. desposseir, destituir, degradar, despullar, acomiadar, destronar, expulsar. |
|
|
depurar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
purificar, netejar, rentar, esbaldir, clarificar, eliminar, desenterbolir, porgar, purgar, garbellar, denejar. |
|
|
derisió
f.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
irrisió, burla, befa, mofa, escarni, ridiculització. |
|
|
derivar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
1. desviar-se, apartar-se, sortir, anar-se’n, allunyar-se, separar-se. 2. provenir, originar-se, causar, produir-se, dimanar, procedir, néixer, arrencar, sortir, sorgir. 3. desencaminar, distreure, desviar, apartar. |
|
|
derogar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
abolir, anul·lar, suprimir, cancel·lar, invalidar, extingir, abrogar, revocar, desfer, esborrar. |
|
|
derrocar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
demolir, enderrocar, derruir, desfer, destruir, aterrar, arruïnar, tirar a terra, fer caure, enfonsar, ensorrar. |
|
|
derruir
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
derrocar, demolir, enderrocar, desfer, destruir, aterrar, arruïnar. |
|
|
desacatar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
ofendre, desobeir, faltar, mancar. |
|
|
desacoblar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
separar, desaparellar, desaparionar, desapartar, desajuntar, desaplicar. |
|
|
desacreditar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
bescantar, malparlar, difamar, criticar, calumniar, murmurar, maldir, denigrar, infamar. |
|
|
desadherir
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
separar, desencastar, arrencar, treure, desarrapar, desatacar, desacoblar, desacostar. |
|
|
desafeccionar-se
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
enemistar-se, separar-se, desamorar-se, desamigar-se, desamistançar-se, renyir. |
|
|
desafiar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
1. reptar, provocar, intimidar, presumir. 2. afrontar, resistir, capejar, suportar. 3. incitar. |
|
|
desagreujar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
excusar-se, reparar, indemnitzar, justificar-se. |
|
|
desamorar-se
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
desafeccionar-se, desamigar-se, desamistançar-se, separar-se, renyir. |
|
|
desanimar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
abatre, descoratjar, desmoralitzar, anihilar, aplanar, desengrescar, desesmar. |
|
|
desaplicar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
1. distreure, destorbar, desviar. 2. separar, desadherir, desencastar. |
|
|
desapropiar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
confiscar, requisar, apropiar, expropiar, alienar. |
|
|
desaprovar
v.
›› DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB | CiT | TERMCAT |
|
censurar, criticar, reprovar, blasmar, condemnar, desabonar. |
|
|
Es mostren els articles 1021 a 1040 d’un total de 3326 que contenen «car»
|