Consulta general Conté Comença per Acaba en Consulta per funció sintàctica Funció una altra funció adjectiva nominal pronominal determinant quantificadora verbal adverbial conjuntiva prepositiva interjectiva oracional paremial formulària       Es mostren els articles 41 a 46 d’un total de 46 que contenen «venir-se» Primers Anteriors

Aquesta versió del diccionari de sinònims incorpora la nova normativa ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans des del 30 d'agost de 2017. separar-se  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT 1. dividir-se, divergir, desavenir-se, rompre, trencar, renyir. 2. divorciar-se, repudiar. simpatitzar  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT congeniar, avenir-se, fraternitzar, lligar. sobrevenir  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT 1. esdevenir-se, passar, succeir, ocórrer, escaure’s. 2. sobreprendre, agafar. succeir  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT 1. heretar, substituir, seguir. 2. passar, esdevenir-se, ocórrer, escaure’s, arribar, tenir lloc. topar  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT 1. xocar, aürtar, col·lidir, retopar, petar, pegar, batre. 2. tossar, tussar, morcar, cotar. 3. trobar, encontrar, coincidir. 4. discrepar, desavenir-se, disputar. venir-se  v.    ››  DIEC2 | DDLC | CTILC | BDlex | DCVB  | CiT  | TERMCAT caure, enfonsar-se.   Es mostren els articles 41 a 46 d’un total de 46 que contenen «venir-se» Primers Anteriors