Diccionari de sinònims
Albert Jané
Tercera edició - 2015
presentacióSobre aquesta edicióInstruccions d’úscerca Abreviaturescrèdits

Sobre aquesta edició

 

La tercera edició del diccionari de sinònims, fruit d’una iniciativa de la Secció Filològica, té per finalitat posar en línia un diccionari de sinònims de qualitat que sigui d’accés lliure en el web de l’Institut d’Estudis Catalans.
     El punt de partida de l’obra ha estat el text en paper de la segona edició, publicada per l’editorial Barcanova l’any 1995, que contenia un total de 26.500 articles; la primera edició havia estat publicada per l’editorial Aedos l’any 1972, amb una extensió similar i un contingut gairebé idèntic. Per les èpoques en què foren realitzades les dues edicions, no se n’han conservat fitxers informàtics de cap classe.
     Amb vista a aquesta tercera edició —que és únicament en línia—, la qual pot arribar a tota la comunitat lingüística des del primer moment, ha calgut dur a terme un conjunt de treballs que han permès traslladar les dades del mer paper a una aplicació informàtica flexible que facilités les consultes per Internet. Santiago Muxach, cap del Servei de Recursos Digitals de l’IEC, s’ha encarregat d’escanejar totes les pàgines de la segona edició del diccionari, les quals han estat sotmeses posteriorment a un reconeixedor òptic de caràcters (OCR), operació que ha fet possible passar el que només era una imatge a un fitxer de text més o menys estructurat.
     El pas següent ha estat comprovar que el text escanejat es corresponia totalment amb l’original de la segona edició; aquesta tasca i les que han seguit han anat a càrrec, sobretot, de la correctora de textos Marta Llobet, col·laboradora externa del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, la qual de seguida s’adonà que calia actualitzar l’ortografia d’algunes paraules, pel temps que havia transcorregut des de la segona edició i per les novetats que comportà en aquest sentit l’aparició, per la tardor del 1995, del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, especialment pel que fa a l’ús del guionet i al canvi d’algunes lletres (sots-llogater > sotsllogater, dríade > dríada, eixarmins > eixermims, ahuc > aüc, per exemple).
     En relació amb aquesta edició en línia, la dita correctora i el cap del Servei de Correcció Lingüística han hagut de prendre decisions de caire estructural amb el vistiplau de l’autor: s’han numerat les entrades homògrafes i les diverses accepcions dels articles que en tenen més d’una; s’han distribuït les accepcions en articles diferents que tenen la mateixa entrada (amb homògrafs numerats correlativament) segons la categoria lexicogramatical que es podia inferir de la llista de sinònims que les constituïen (s’han mantingut, però, els homògrafs amb la mateixa categoria procedents de la segona edició del diccionari en paper); s’han afegit les formes femenines dels adjectius, dels noms masculins i dels indefinits que figuraven en la segona edició del diccionari, tant a les entrades com a les sèries de sinònims; s’han agrupat les categories lexicogramaticals en funcions sintàctiques per tal de poder posar restriccions a les cerques que, altrament, podrien donar resultats excessius en nombre (el sinònim ha de complir el requisit de fer la mateixa funció sintàctica o sintagmàtica que el mot al qual ha de substituir); s’ha creat un camp d’ordenació alfabètica pel sistema discontinu amb partícules perquè els articles quedin ben endreçats per la forma de l’entrada quan es llisten com a resultat d’una consulta, i s’han dut a terme altres tasques menors amb la finalitat de facilitar les cerques i l’obtenció dels resultats esperats. Només cal dir que cada registre de la base de dades definitiva, creada inicialment amb l’aplicació MS Excel®, consta de vint-i-un camps diferents (incloent-hi el número de registre), nou dels quals són de treball i el contingut llur no és visible.
     Pel que fa a les categories lexicogramaticals, aquesta tercera edició ha partit de les categories lèxiques fixades per la nova gramàtica normativa i, a més, ha tingut en compte els avenços que hi ha hagut en fraseologia quant a les unitats fraseològiques (és a dir, unitats pluriverbals o equivalents). En els dos quadres que segueixen, es pot veure la classificació de categories lèxiques i d’unitats fraseològiques emprades.

Categories lèxiques

Classe

Subclasse

Exemples

Nom

 

aixada, apotecari, atuell, padrina

Adjectiu

 

agre, alodial, ansiós, atrabiliària

Pronom

pronom personal

jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, li, el, la

pronom neutre

ho

pronom adverbial

en, hi

pronom interrogatiu

qui, què

pronom relatiu

qui, que, el qual, la qual, on

Determinant

article

el, la, en, na, els, les, un, una, uns, unes

demostratiu

aquest, aquesta, aqueix, aqueixa, això, allò

possessiu

meu, meva, teu, teva, seu, llur, mon, ma, ton, ta, son, sa

interrogatiu i exclamatiu quin

quin, quina, quins, quines

relatiu compost el qual

el qual, la qual, els quals, les quals

Quantificador

numeral

u, un, dos, tres, primer, primera, segon, segona, mig, mitja, dotzena, doble, triple

quantitatiu

bastant, qui-sap-lo, gaire, menys, que

indefinit

algun, cert, tot, cadascun, tothom

Verb

 

adornar, apel·lar, batre’s, bescomptar-se

Adverbi

 

feblement, avui, finalment, altrament

Preposició

 

a, dins, per, damunt

Conjunció

 

perquè, altrament, mentre

Interjecció

 

(Vegeu les unitats fraseològiques)

Oració

 

(Vegeu les unitats fraseològiques)


 

Unitats fraseològiques

Classe

Subclasse

Exemples

Concurrència

concurrència nominal (I):
[Det +] N + {Adj / [Prep +] N}

desig ardent, situació límit, tancament hermètic, programa de mà

concurrència nominal (II):
[Det +] N + Prep + [Det +] N

manat de troques, rajola de xocolata

concurrència adjectival:
Adv + Adj / Adj + Adv

visiblement afectat, oposat diametralment

concurrència verbal (I):
V + [Det +] Nsubj

salpar un vaixell, declarar-se una epidèmia

concurrència verbal (II):
V + [Prep +] [Det +] Nobj

esmenar un error, desenvolupar un càrrec

concurrència verbal (III):
V + Adv

disparar indiscriminadament, riure estrepitosament

concurrència verbal (IV):
V + Adj

anar mudat, posar-se malalt

Locució

locució nominal

gata maula, meló de moro, taula rodona

locució adjectival

sa i estalvi, curt de gambals

locució verbal

prendre part [en una cosa], mamar-se el dit

locució adverbial

demà passat, l’any de la picor

locució prepositiva

per mitjà de, mercès a

locució conjuntiva

per tal que, encara que

locució clausal

fer-se [una cosa] una muntanya [a algú], com Déu  mana

Enunciat
fraseològic

parèmia

qui no corre, vola; al juny, la falç al puny

fórmula rutinària

a reveure, us saludo atentament, per molts anys[!], alerta[!]

     D’acord amb aquesta segona classificació, la concurrència (o col·locació) és un sintagma aparentment lliure, generat amb regles sintàctiques, que presenta un cert grau de restricció combinatòria determinat per l’ús; mentre que la locució és una construcció fixa formada per un grup de mots que té una significació unitària i, en general, equival a un element únic capaç de desenvolupar una funció oracional determinada.
     Pel que fa a l’enunciat fraseològic, aquesta construcció constitueix un acte de parla que presenta fixació interna (material i de contingut) i externa; és una unitat de comunicació mínima que conté un enunciat complet i que pot dependre d’una situació discursiva determinada. Els enunciats fraseològics es divideixen en parèmies, que tenen un significat referencial i gaudeixen d’autonomia textual, i fórmules rutinàries, que tenen un significat de caire social, expressiu o discursiu fonamentalment i obeeixen a situacions i circumstàncies concretes. Dins les fórmules rutinàries hi ha les anomenades tradicionalment interjeccions (com ara per molts anys!, alerta!), les quals s’han mantingut en aquest diccionari com una subcategoria i com una funció específiques, atès el pes que tenen aquestes fórmules en el diccionari i en el discurs en general.
     La llista completa de les funcions sintàctiques (o sintagmàtiques) possibles és la següent:

 

Funcions sintàctiques

Funció

Categories lexicogramaticals que engloba

nominal

nom

adjectival

adjectiu

pronominal

pronom

determinant

determinant

quantificadora

quantificador

verbal

verb

prepositiva

preposició

adverbial

adverbi

conjuntiva

conjunció

interjectiva

interjecció (enunciat fraseològic que és una fórmula rutinària de valor interjectiu)

oracional

oració, locució clausal i enunciat fraseològic (altre que la fórmula rutinària de valor interjectiu)

paremial

parèmia (enunciat fraseològic de valor específic, citació o refrany —aquest darrer inclou el proverbi, l’aforisme, la sentència i l’adagi—; en aquest diccionari, de moment l’hem inclosa dins la funció oracional)

formulària

fórmula rutinària (enunciat fraseològic que pot ser discursiu o psicosocial; en aquest diccionari, de moment l’hem inclosa dins la funció oracional, però n’hem exclòs, per raons pràctiques, la que té valor interjectiu)

     En la revisió sistemàtica de tots els mots i expressions del diccionari han aparegut un nombre considerable de casos que no figuren en el diccionari normatiu actual, però que, des d’un punt de vista etimològic, ortogràfic, morfològic i d’ús semblen perfectament acceptables. Per tal de no incórrer en una possible subjectivitat de les tres persones que han preparat l’edició, s’acordà de constituir un corpus d’exclusió (que, en aquest cas concret, és de fet un «corpus d’inclusió»), format pel Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (http://dlc.iec.cat), el Diccionari.cat d’Enciclopèdia Catalana (http://www.diccionari.cat), el Diccionari català-valencià-balear d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll (http://dcvb.iecat.net) i el Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC (http://dcc.iec.cat): tot mot o expressió que figura en una d’aquestes obres sense cap indicació d’incorrecció o de manlleu poc recomanable ha estat admesa d’antuvi. Els mots i les expressions no consignats en cap d’aquestes obres han estat sotmesos a la decisió de l’autor, juntament amb alguna proposta de substitució normativa, sempre que ha escaigut. Així, s’ha revisat cadascun dels mots i sintagmes diferents que conté aquesta obra lexicogràfica (sense tenir en compte les formes femenines, corresponents a adjectius, a noms i a indefinits) que s’han afegit respecte a la segona edició.
     La intervenció del Servei de Recursos Digitals ha estat també decisiva pel que fa a la programació que ha fet possible aquest diccionari digital tal com es pot veure i consultar. D’altra banda, els dubtes sorgits i les eventuals propostes formulades quant al contingut de l’obra s’han anat resolent en múltiples sessions amb l’autor durant el procés de correcció i edició, que ha durat nou mesos en conjunt.
     La present edició del diccionari de sinònims, en el moment d’ésser oberta al públic en línia (desembre del 2015), conté 33.025 formes diferents aplegades en 27.542 articles, amb un total de 34.377 accepcions (sentits) diferents; els articles tenen entre una i tretze accepcions (passar), i un 18% dels articles contenen més d’una accepció. D’altra banda, hi ha 1.475 lemes que tenen homògrafs, amb un total de 3.144 formes amb homografia; els homògrafs varien d’un a cinc, a més del lema principal (coral).

 

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal